esvair - verb

es·va·ir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esvaeixo
esvaeixes
esvaeix
esvaïm
esvaïu
esvaeixen
esvaïa
esvaïes
esvaïa
esvaíem
esvaíeu
esvaïen
esvaí
esvaïres
esvaí
esvaírem
esvaíreu
esvaïren
esvairé
esvairàs
esvairà
esvairem
esvaireu
esvairan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esvairia
esvairies
esvairia
esvairíem
esvairíeu
esvairien
esvaeixi
esvaeixis
esvaeixi
esvaïm
esvaïu
esvaeixin
esvaís
esvaïssis
esvaís
esvaíssim
esvaíssiu
esvaïssin

esvaeix
esvaeixi
esvaïm
esvaïu
esvaeixin
Infinitiuesvair
Gerundiesvaint
Participi
esvaïtesvaïda
esvaïtsesvaïdes

Flexionat com: esvair

forma nominal : esvaïda, esvaïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana