envermellir - verb

en·ver·me·llir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
envermelleixo
envermelleixes
envermelleix
envermellim
envermelliu
envermelleixen
envermellia
envermellies
envermellia
envermellíem
envermellíeu
envermellien
envermellí
envermellires
envermellí
envermellírem
envermellíreu
envermelliren
envermelliré
envermelliràs
envermellirà
envermellirem
envermellireu
envermelliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
envermelliria
envermelliries
envermelliria
envermelliríem
envermelliríeu
envermellirien
envermelleixi
envermelleixis
envermelleixi
envermellim
envermelliu
envermelleixin
envermellís
envermellissis
envermellís
envermellíssim
envermellíssiu
envermellissin

envermelleix
envermelleixi
envermellim
envermelliu
envermelleixin
Infinitiuenvermellir
Gerundienvermellint
Participi
envermellitenvermellida
envermellitsenvermellides

Flexionat com: servir

forma nominal : envermelliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana