pronominal; transitiu; intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| enrogeixo enrogeixes enrogeix enrogim enrogiu enrogeixen | enrogia enrogies enrogia enrogíem enrogíeu enrogien | enrogí enrogires enrogí enrogírem enrogíreu enrogiren | enrogiré enrogiràs enrogirà enrogirem enrogireu enrogiran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| enrogiria enrogiries enrogiria enrogiríem enrogiríeu enrogirien | enrogeixi enrogeixis enrogeixi enrogim enrogiu enrogeixin | enrogís enrogissis enrogís enrogíssim enrogíssiu enrogissin | enrogeix enrogeixi enrogim enrogiu enrogeixin | ||
| Infinitiu | enrogir | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | enrogint | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: servir
forma nominal : enrogiment
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana