transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| endevino endevines endevina endevinem endevineu endevinen | endevinava endevinaves endevinava endevinàvem endevinàveu endevinaven | endeviní endevinares endevinà endevinàrem endevinàreu endevinaren | endevinaré endevinaràs endevinarà endevinarem endevinareu endevinaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| endevinaria endevinaries endevinaria endevinaríem endevinaríeu endevinarien | endevini endevinis endevini endevinem endevineu endevinin | endevinés endevinessis endevinés endevinéssim endevinéssiu endevinessin | endevina endevini endevinem endevineu endevinin | ||
| Infinitiu | endevinar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | endevinant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : endevinament, endevinació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana