buidar - verb

bui·dar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
buido
buides
buida
buidem
buideu
buiden
buidava
buidaves
buidava
buidàvem
buidàveu
buidaven
buidí
buidares
buidà
buidàrem
buidàreu
buidaren
buidaré
buidaràs
buidarà
buidarem
buidareu
buidaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
buidaria
buidaries
buidaria
buidaríem
buidaríeu
buidarien
buidi
buidis
buidi
buidem
buideu
buidin
buidés
buidessis
buidés
buidéssim
buidéssiu
buidessin

buida
buidi
buidem
buideu
buidin
Infinitiubuidar
Gerundibuidant
Participi
buidatbuidada
buidatsbuidades

Flexionat com: parlar

forma nominal : buidament, buidada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana