esvorar - verb

es·vo·rar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esvoro
esvores
esvora
esvorem
esvoreu
esvoren
esvorava
esvoraves
esvorava
esvoràvem
esvoràveu
esvoraven
esvorí
esvorares
esvorà
esvoràrem
esvoràreu
esvoraren
esvoraré
esvoraràs
esvorarà
esvorarem
esvorareu
esvoraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esvoraria
esvoraries
esvoraria
esvoraríem
esvoraríeu
esvorarien
esvori
esvoris
esvori
esvorem
esvoreu
esvorin
esvorés
esvoressis
esvorés
esvoréssim
esvoréssiu
esvoressin

esvora
esvori
esvorem
esvoreu
esvorin
Infinitiuesvorar
Gerundiesvorant
Participi
esvoratesvorada
esvoratsesvorades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana