pronominal; transitiu; intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| esvaloto esvalotes esvalota esvalotem esvaloteu esvaloten | esvalotava esvalotaves esvalotava esvalotàvem esvalotàveu esvalotaven | esvalotí esvalotares esvalotà esvalotàrem esvalotàreu esvalotaren | esvalotaré esvalotaràs esvalotarà esvalotarem esvalotareu esvalotaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| esvalotaria esvalotaries esvalotaria esvalotaríem esvalotaríeu esvalotarien | esvaloti esvalotis esvaloti esvalotem esvaloteu esvalotin | esvalotés esvalotessis esvalotés esvalotéssim esvalotéssiu esvalotessin | esvalota esvaloti esvalotem esvaloteu esvalotin | ||
| Infinitiu | esvalotar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | esvalotant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : esvalotament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana