esbravar - verb

es·bra·var

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbravo
esbraves
esbrava
esbravem
esbraveu
esbraven
esbravava
esbravaves
esbravava
esbravàvem
esbravàveu
esbravaven
esbraví
esbravares
esbravà
esbravàrem
esbravàreu
esbravaren
esbravaré
esbravaràs
esbravarà
esbravarem
esbravareu
esbravaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbravaria
esbravaries
esbravaria
esbravaríem
esbravaríeu
esbravarien
esbravi
esbravis
esbravi
esbravem
esbraveu
esbravin
esbravés
esbravessis
esbravés
esbravéssim
esbravéssiu
esbravessin

esbrava
esbravi
esbravem
esbraveu
esbravin
Infinitiuesbravar
Gerundiesbravant
Participi
esbravatesbravada
esbravatsesbravades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esbravament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana