esblanqueir - verb

es·blan·que·ir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esblanqueeixo
esblanqueeixes
esblanqueeix
esblanqueïm
esblanqueïu
esblanqueeixen
esblanqueïa
esblanqueïes
esblanqueïa
esblanqueíem
esblanqueíeu
esblanqueïen
esblanqueí
esblanqueïres
esblanqueí
esblanqueírem
esblanqueíreu
esblanqueïren
esblanqueiré
esblanqueiràs
esblanqueirà
esblanqueirem
esblanqueireu
esblanqueiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esblanqueiria
esblanqueiries
esblanqueiria
esblanqueiríem
esblanqueiríeu
esblanqueirien
esblanqueeixi
esblanqueeixis
esblanqueeixi
esblanqueïm
esblanqueïu
esblanqueeixin
esblanqueís
esblanqueïssis
esblanqueís
esblanqueíssim
esblanqueíssiu
esblanqueïssin

esblanqueeix
esblanqueeixi
esblanqueïm
esblanqueïu
esblanqueeixin
Infinitiuesblanqueir
Gerundiesblanqueint
Participi
esblanqueïtesblanqueïda
esblanqueïtsesblanqueïdes

Flexionat com: esvair

forma nominal : esblanqueïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana