esbargir - verb

es·bar·gir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbargeixo
esbargeixes
esbargeix
esbargim
esbargiu
esbargeixen
esbargia
esbargies
esbargia
esbargíem
esbargíeu
esbargien
esbargí
esbargires
esbargí
esbargírem
esbargíreu
esbargiren
esbargiré
esbargiràs
esbargirà
esbargirem
esbargireu
esbargiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbargiria
esbargiries
esbargiria
esbargiríem
esbargiríeu
esbargirien
esbargeixi
esbargeixis
esbargeixi
esbargim
esbargiu
esbargeixin
esbargís
esbargissis
esbargís
esbargíssim
esbargíssiu
esbargissin

esbargeix
esbargeixi
esbargim
esbargiu
esbargeixin
Infinitiuesbargir
Gerundiesbargint
Participi
esbargitesbargida
esbargitsesbargides

Flexionat com: servir

forma nominal : esbargiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana