esbaldir - verb

es·bal·dir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbaldeixo
esbaldeixes
esbaldeix
esbaldim
esbaldiu
esbaldeixen
esbaldia
esbaldies
esbaldia
esbaldíem
esbaldíeu
esbaldien
esbaldí
esbaldires
esbaldí
esbaldírem
esbaldíreu
esbaldiren
esbaldiré
esbaldiràs
esbaldirà
esbaldirem
esbaldireu
esbaldiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbaldiria
esbaldiries
esbaldiria
esbaldiríem
esbaldiríeu
esbaldirien
esbaldeixi
esbaldeixis
esbaldeixi
esbaldim
esbaldiu
esbaldeixin
esbaldís
esbaldissis
esbaldís
esbaldíssim
esbaldíssiu
esbaldissin

esbaldeix
esbaldeixi
esbaldim
esbaldiu
esbaldeixin
Infinitiuesbaldir
Gerundiesbaldint
Participi
esbalditesbaldida
esbalditsesbaldides

Flexionat com: servir

forma nominal : esbaldida

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana