doblar - verb

do·blar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
doblo
dobles
dobla
doblem
dobleu
doblen
doblava
doblaves
doblava
doblàvem
doblàveu
doblaven
doblí
doblares
doblà
doblàrem
doblàreu
doblaren
doblaré
doblaràs
doblarà
doblarem
doblareu
doblaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
doblaria
doblaries
doblaria
doblaríem
doblaríeu
doblarien
dobli
doblis
dobli
doblem
dobleu
doblin
doblés
doblessis
doblés
dobléssim
dobléssiu
doblessin

dobla
dobli
doblem
dobleu
doblin
Infinitiudoblar
Gerundidoblant
Participi
doblatdoblada
doblatsdoblades

Flexionat com: parlar

forma nominal : doblament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana