envilir - verb

en·vi·lir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
envileixo
envileixes
envileix
envilim
enviliu
envileixen
envilia
envilies
envilia
envilíem
envilíeu
envilien
envilí
envilires
envilí
envilírem
envilíreu
enviliren
enviliré
enviliràs
envilirà
envilirem
envilireu
enviliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enviliria
enviliries
enviliria
enviliríem
enviliríeu
envilirien
envileixi
envileixis
envileixi
envilim
enviliu
envileixin
envilís
envilissis
envilís
envilíssim
envilíssiu
envilissin

envileix
envileixi
envilim
enviliu
envileixin
Infinitiuenvilir
Gerundienvilint
Participi
envilitenvilida
envilitsenvilides

Flexionat com: servir

forma nominal : enviliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana