pronominal; transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
envileixo envileixes envileix envilim enviliu envileixen | envilia envilies envilia envilíem envilíeu envilien | envilí envilires envilí envilírem envilíreu enviliren | enviliré enviliràs envilirà envilirem envilireu enviliran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
enviliria enviliries enviliria enviliríem enviliríeu envilirien | envileixi envileixis envileixi envilim enviliu envileixin | envilís envilissis envilís envilíssim envilíssiu envilissin | envileix envileixi envilim enviliu envileixin |
Infinitiu | envilir | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | envilint | ||||
Participi |
|
Flexionat com: servir
forma nominal : enviliment
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana