desullar - verb

des·u·llar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desullo
desulles
desulla
desullem
desulleu
desullen
desullava
desullaves
desullava
desullàvem
desullàveu
desullaven
desullí
desullares
desullà
desullàrem
desullàreu
desullaren
desullaré
desullaràs
desullarà
desullarem
desullareu
desullaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desullaria
desullaries
desullaria
desullaríem
desullaríeu
desullarien
desulli
desullis
desulli
desullem
desulleu
desullin
desullés
desullessis
desullés
desulléssim
desulléssiu
desullessin

desulla
desulli
desullem
desulleu
desullin
Infinitiudesullar
Gerundidesullant
Participi
desullatdesullada
desullatsdesullades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana