envellir - verb

en·ve·llir

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
envelleixo
envelleixes
envelleix
envellim
envelliu
envelleixen
envellia
envellies
envellia
envellíem
envellíeu
envellien
envellí
envellires
envellí
envellírem
envellíreu
envelliren
envelliré
envelliràs
envellirà
envellirem
envellireu
envelliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
envelliria
envelliries
envelliria
envelliríem
envelliríeu
envellirien
envelleixi
envelleixis
envelleixi
envellim
envelliu
envelleixin
envellís
envellissis
envellís
envellíssim
envellíssiu
envellissin

envelleix
envelleixi
envellim
envelliu
envelleixin
Infinitiuenvellir
Gerundienvellint
Participi
envellitenvellida
envellitsenvellides

Flexionat com: servir

forma nominal : envelliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana