esplaiar - verb

es·pla·iar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esplaio
esplaies
esplaia
esplaiem
esplaieu
esplaien
esplaiava
esplaiaves
esplaiava
esplaiàvem
esplaiàveu
esplaiaven
esplaí
esplaiares
esplaià
esplaiàrem
esplaiàreu
esplaiaren
esplaiaré
esplaiaràs
esplaiarà
esplaiarem
esplaiareu
esplaiaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esplaiaria
esplaiaries
esplaiaria
esplaiaríem
esplaiaríeu
esplaiarien
esplaï
esplaïs
esplaï
esplaiem
esplaieu
esplaïn
esplaiés
esplaiessis
esplaiés
esplaiéssim
esplaiéssiu
esplaiessin

esplaia
esplaï
esplaiem
esplaieu
esplaïn
Infinitiuesplaiar
Gerundiesplaiant
Participi
esplaiatesplaiada
esplaiatsesplaiades

Flexionat com: acomboiar

forma nominal : esplai

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana