desenvitricollar - verb

des·en·vi·tri·co·llar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenvitricollo
desenvitricolles
desenvitricolla
desenvitricollem
desenvitricolleu
desenvitricollen
desenvitricollava
desenvitricollaves
desenvitricollava
desenvitricollàvem
desenvitricollàveu
desenvitricollaven
desenvitricollí
desenvitricollares
desenvitricollà
desenvitricollàrem
desenvitricollàreu
desenvitricollaren
desenvitricollaré
desenvitricollaràs
desenvitricollarà
desenvitricollarem
desenvitricollareu
desenvitricollaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenvitricollaria
desenvitricollaries
desenvitricollaria
desenvitricollaríem
desenvitricollaríeu
desenvitricollarien
desenvitricolli
desenvitricollis
desenvitricolli
desenvitricollem
desenvitricolleu
desenvitricollin
desenvitricollés
desenvitricollessis
desenvitricollés
desenvitricolléssim
desenvitricolléssiu
desenvitricollessin

desenvitricolla
desenvitricolli
desenvitricollem
desenvitricolleu
desenvitricollin
Infinitiudesenvitricollar
Gerundidesenvitricollant
Participi
desenvitricollatdesenvitricollada
desenvitricollatsdesenvitricollades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana