desendropir - verb

des·en·dro·pir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desendropeixo
desendropeixes
desendropeix
desendropim
desendropiu
desendropeixen
desendropia
desendropies
desendropia
desendropíem
desendropíeu
desendropien
desendropí
desendropires
desendropí
desendropírem
desendropíreu
desendropiren
desendropiré
desendropiràs
desendropirà
desendropirem
desendropireu
desendropiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desendropiria
desendropiries
desendropiria
desendropiríem
desendropiríeu
desendropirien
desendropeixi
desendropeixis
desendropeixi
desendropim
desendropiu
desendropeixin
desendropís
desendropissis
desendropís
desendropíssim
desendropíssiu
desendropissin

desendropeix
desendropeixi
desendropim
desendropiu
desendropeixin
Infinitiudesendropir
Gerundidesendropint
Participi
desendropitdesendropida
desendropitsdesendropides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana