desempernar - verb

des·em·per·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desemperno
desempernes
desemperna
desempernem
desemperneu
desempernen
desempernava
desempernaves
desempernava
desempernàvem
desempernàveu
desempernaven
desemperní
desempernares
desempernà
desempernàrem
desempernàreu
desempernaren
desempernaré
desempernaràs
desempernarà
desempernarem
desempernareu
desempernaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desempernaria
desempernaries
desempernaria
desempernaríem
desempernaríeu
desempernarien
desemperni
desempernis
desemperni
desempernem
desemperneu
desempernin
desempernés
desempernessis
desempernés
desempernéssim
desempernéssiu
desempernessin

desemperna
desemperni
desempernem
desemperneu
desempernin
Infinitiudesempernar
Gerundidesempernant
Participi
desempernatdesempernada
desempernatsdesempernades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana