descarrerar - verb

des·car·re·rar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descarrero
descarreres
descarrera
descarrerem
descarrereu
descarreren
descarrerava
descarreraves
descarrerava
descarreràvem
descarreràveu
descarreraven
descarrerí
descarrerares
descarrerà
descarreràrem
descarreràreu
descarreraren
descarreraré
descarreraràs
descarrerarà
descarrerarem
descarrerareu
descarreraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descarreraria
descarreraries
descarreraria
descarreraríem
descarreraríeu
descarrerarien
descarreri
descarreris
descarreri
descarrerem
descarrereu
descarrerin
descarrerés
descarreressis
descarrerés
descarreréssim
descarreréssiu
descarreressin

descarrera
descarreri
descarrerem
descarrereu
descarrerin
Infinitiudescarrerar
Gerundidescarrerant
Participi
descarreratdescarrerada
descarreratsdescarrerades

Flexionat com: parlar

forma nominal : descarrerament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana