descabellar - verb

des·ca·be·llar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descabello
descabelles
descabella
descabellem
descabelleu
descabellen
descabellava
descabellaves
descabellava
descabellàvem
descabellàveu
descabellaven
descabellí
descabellares
descabellà
descabellàrem
descabellàreu
descabellaren
descabellaré
descabellaràs
descabellarà
descabellarem
descabellareu
descabellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descabellaria
descabellaries
descabellaria
descabellaríem
descabellaríeu
descabellarien
descabelli
descabellis
descabelli
descabellem
descabelleu
descabellin
descabellés
descabellessis
descabellés
descabelléssim
descabelléssiu
descabellessin

descabella
descabelli
descabellem
descabelleu
descabellin
Infinitiudescabellar
Gerundidescabellant
Participi
descabellatdescabellada
descabellatsdescabellades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana