desfigurar - verb

des·fi·gu·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desfiguro
desfigures
desfigura
desfigurem
desfigureu
desfiguren
desfigurava
desfiguraves
desfigurava
desfiguràvem
desfiguràveu
desfiguraven
desfigurí
desfigurares
desfigurà
desfiguràrem
desfiguràreu
desfiguraren
desfiguraré
desfiguraràs
desfigurarà
desfigurarem
desfigurareu
desfiguraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desfiguraria
desfiguraries
desfiguraria
desfiguraríem
desfiguraríeu
desfigurarien
desfiguri
desfiguris
desfiguri
desfigurem
desfigureu
desfigurin
desfigurés
desfiguressis
desfigurés
desfiguréssim
desfiguréssiu
desfiguressin

desfigura
desfiguri
desfigurem
desfigureu
desfigurin
Infinitiudesfigurar
Gerundidesfigurant
Participi
desfiguratdesfigurada
desfiguratsdesfigurades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desfiguració

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana