esmorteir - verb

es·mor·te·ir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esmorteeixo
esmorteeixes
esmorteeix
esmorteïm
esmorteïu
esmorteeixen
esmorteïa
esmorteïes
esmorteïa
esmorteíem
esmorteíeu
esmorteïen
esmorteí
esmorteïres
esmorteí
esmorteírem
esmorteíreu
esmorteïren
esmorteiré
esmorteiràs
esmorteirà
esmorteirem
esmorteireu
esmorteiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esmorteiria
esmorteiries
esmorteiria
esmorteiríem
esmorteiríeu
esmorteirien
esmorteeixi
esmorteeixis
esmorteeixi
esmorteïm
esmorteïu
esmorteeixin
esmorteís
esmorteïssis
esmorteís
esmorteíssim
esmorteíssiu
esmorteïssin

esmorteeix
esmorteeixi
esmorteïm
esmorteïu
esmorteeixin
Infinitiuesmorteir
Gerundiesmorteint
Participi
esmorteïtesmorteïda
esmorteïtsesmorteïdes

Flexionat com: esvair

forma nominal : esmorteïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana