engallir - verb

en·ga·llir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
engalleixo
engalleixes
engalleix
engallim
engalliu
engalleixen
engallia
engallies
engallia
engallíem
engallíeu
engallien
engallí
engallires
engallí
engallírem
engallíreu
engalliren
engalliré
engalliràs
engallirà
engallirem
engallireu
engalliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
engalliria
engalliries
engalliria
engalliríem
engalliríeu
engallirien
engalleixi
engalleixis
engalleixi
engallim
engalliu
engalleixin
engallís
engallissis
engallís
engallíssim
engallíssiu
engallissin

engalleix
engalleixi
engallim
engalliu
engalleixin
Infinitiuengallir
Gerundiengallint
Participi
engallitengallida
engallitsengallides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana