desclavar - verb

des·cla·var

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desclavo
desclaves
desclava
desclavem
desclaveu
desclaven
desclavava
desclavaves
desclavava
desclavàvem
desclavàveu
desclavaven
desclaví
desclavares
desclavà
desclavàrem
desclavàreu
desclavaren
desclavaré
desclavaràs
desclavarà
desclavarem
desclavareu
desclavaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desclavaria
desclavaries
desclavaria
desclavaríem
desclavaríeu
desclavarien
desclavi
desclavis
desclavi
desclavem
desclaveu
desclavin
desclavés
desclavessis
desclavés
desclavéssim
desclavéssiu
desclavessin

desclava
desclavi
desclavem
desclaveu
desclavin
Infinitiudesclavar
Gerundidesclavant
Participi
desclavatdesclavada
desclavatsdesclavades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana