desbaratar - verb

des·ba·ra·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbarato
desbarates
desbarata
desbaratem
desbarateu
desbaraten
desbaratava
desbarataves
desbaratava
desbaratàvem
desbaratàveu
desbarataven
desbaratí
desbaratares
desbaratà
desbaratàrem
desbaratàreu
desbarataren
desbarataré
desbarataràs
desbaratarà
desbaratarem
desbaratareu
desbarataran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbarataria
desbarataries
desbarataria
desbarataríem
desbarataríeu
desbaratarien
desbarati
desbaratis
desbarati
desbaratem
desbarateu
desbaratin
desbaratés
desbaratessis
desbaratés
desbaratéssim
desbaratéssiu
desbaratessin

desbarata
desbarati
desbaratem
desbarateu
desbaratin
Infinitiudesbaratar
Gerundidesbaratant
Participi
desbaratatdesbaratada
desbaratatsdesbaratades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desbaratament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana