desbancar - verb

des·ban·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbanco
desbanques
desbanca
desbanquem
desbanqueu
desbanquen
desbancava
desbancaves
desbancava
desbancàvem
desbancàveu
desbancaven
desbanquí
desbancares
desbancà
desbancàrem
desbancàreu
desbancaren
desbancaré
desbancaràs
desbancarà
desbancarem
desbancareu
desbancaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbancaria
desbancaries
desbancaria
desbancaríem
desbancaríeu
desbancarien
desbanqui
desbanquis
desbanqui
desbanquem
desbanqueu
desbanquin
desbanqués
desbanquessis
desbanqués
desbanquéssim
desbanquéssiu
desbanquessin

desbanca
desbanqui
desbanquem
desbanqueu
desbanquin
Infinitiudesbancar
Gerundidesbancant
Participi
desbancatdesbancada
desbancatsdesbancades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : desbancament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana