desatracar - verb

des·a·tra·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desatraco
desatraques
desatraca
desatraquem
desatraqueu
desatraquen
desatracava
desatracaves
desatracava
desatracàvem
desatracàveu
desatracaven
desatraquí
desatracares
desatracà
desatracàrem
desatracàreu
desatracaren
desatracaré
desatracaràs
desatracarà
desatracarem
desatracareu
desatracaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desatracaria
desatracaries
desatracaria
desatracaríem
desatracaríeu
desatracarien
desatraqui
desatraquis
desatraqui
desatraquem
desatraqueu
desatraquin
desatraqués
desatraquessis
desatraqués
desatraquéssim
desatraquéssiu
desatraquessin

desatraca
desatraqui
desatraquem
desatraqueu
desatraquin
Infinitiudesatracar
Gerundidesatracant
Participi
desatracatdesatracada
desatracatsdesatracades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana