encetar - verb

en·ce·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enceto
encetes
enceta
encetem
enceteu
enceten
encetava
encetaves
encetava
encetàvem
encetàveu
encetaven
encetí
encetares
encetà
encetàrem
encetàreu
encetaren
encetaré
encetaràs
encetarà
encetarem
encetareu
encetaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encetaria
encetaries
encetaria
encetaríem
encetaríeu
encetarien
enceti
encetis
enceti
encetem
enceteu
encetin
encetés
encetessis
encetés
encetéssim
encetéssiu
encetessin

enceta
enceti
encetem
enceteu
encetin
Infinitiuencetar
Gerundiencetant
Participi
encetatencetada
encetatsencetades

Flexionat com: parlar

forma nominal : encetament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana