encertir - verb

en·cer·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encerteixo
encerteixes
encerteix
encertim
encertiu
encerteixen
encertia
encerties
encertia
encertíem
encertíeu
encertien
encertí
encertires
encertí
encertírem
encertíreu
encertiren
encertiré
encertiràs
encertirà
encertirem
encertireu
encertiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encertiria
encertiries
encertiria
encertiríem
encertiríeu
encertirien
encerteixi
encerteixis
encerteixi
encertim
encertiu
encerteixin
encertís
encertissis
encertís
encertíssim
encertíssiu
encertissin

encerteix
encerteixi
encertim
encertiu
encerteixin
Infinitiuencertir
Gerundiencertint
Participi
encertitencertida
encertitsencertides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana