encegar - verb

en·ce·gar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encego
encegues
encega
enceguem
encegueu
enceguen
encegava
encegaves
encegava
encegàvem
encegàveu
encegaven
enceguí
encegares
encegà
encegàrem
encegàreu
encegaren
encegaré
encegaràs
encegarà
encegarem
encegareu
encegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encegaria
encegaries
encegaria
encegaríem
encegaríeu
encegarien
encegui
enceguis
encegui
enceguem
encegueu
enceguin
encegués
enceguessis
encegués
enceguéssim
enceguéssiu
enceguessin

encega
encegui
enceguem
encegueu
enceguin
Infinitiuencegar
Gerundiencegant
Participi
encegatencegada
encegatsencegades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : encegament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana