encarir - verb

en·ca·rir

intransitiu; pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encareixo
encareixes
encareix
encarim
encariu
encareixen
encaria
encaries
encaria
encaríem
encaríeu
encarien
encarí
encarires
encarí
encarírem
encaríreu
encariren
encariré
encariràs
encarirà
encarirem
encarireu
encariran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encariria
encariries
encariria
encariríem
encariríeu
encaririen
encareixi
encareixis
encareixi
encarim
encariu
encareixin
encarís
encarissis
encarís
encaríssim
encaríssiu
encarissin

encareix
encareixi
encarim
encariu
encareixin
Infinitiuencarir
Gerundiencarint
Participi
encaritencarida
encaritsencarides

Flexionat com: servir

forma nominal : encariment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana