desarmar - verb

des·ar·mar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desarmo
desarmes
desarma
desarmem
desarmeu
desarmen
desarmava
desarmaves
desarmava
desarmàvem
desarmàveu
desarmaven
desarmí
desarmares
desarmà
desarmàrem
desarmàreu
desarmaren
desarmaré
desarmaràs
desarmarà
desarmarem
desarmareu
desarmaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desarmaria
desarmaries
desarmaria
desarmaríem
desarmaríeu
desarmarien
desarmi
desarmis
desarmi
desarmem
desarmeu
desarmin
desarmés
desarmessis
desarmés
desarméssim
desarméssiu
desarmessin

desarma
desarmi
desarmem
desarmeu
desarmin
Infinitiudesarmar
Gerundidesarmant
Participi
desarmatdesarmada
desarmatsdesarmades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desarmament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana