desaferrar - verb

des·a·fer·rar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desaferro
desaferres
desaferra
desaferrem
desaferreu
desaferren
desaferrava
desaferraves
desaferrava
desaferràvem
desaferràveu
desaferraven
desaferrí
desaferrares
desaferrà
desaferràrem
desaferràreu
desaferraren
desaferraré
desaferraràs
desaferrarà
desaferrarem
desaferrareu
desaferraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desaferraria
desaferraries
desaferraria
desaferraríem
desaferraríeu
desaferrarien
desaferri
desaferris
desaferri
desaferrem
desaferreu
desaferrin
desaferrés
desaferressis
desaferrés
desaferréssim
desaferréssiu
desaferressin

desaferra
desaferri
desaferrem
desaferreu
desaferrin
Infinitiudesaferrar
Gerundidesaferrant
Participi
desaferratdesaferrada
desaferratsdesaferrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana