derogar - verb

de·ro·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
derogo
derogues
deroga
deroguem
derogueu
deroguen
derogava
derogaves
derogava
derogàvem
derogàveu
derogaven
deroguí
derogares
derogà
derogàrem
derogàreu
derogaren
derogaré
derogaràs
derogarà
derogarem
derogareu
derogaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
derogaria
derogaries
derogaria
derogaríem
derogaríeu
derogarien
derogui
deroguis
derogui
deroguem
derogueu
deroguin
derogués
deroguessis
derogués
deroguéssim
deroguéssiu
deroguessin

deroga
derogui
deroguem
derogueu
deroguin
Infinitiuderogar
Gerundiderogant
Participi
derogatderogada
derogatsderogades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : derogació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana