emplomar - verb

em·plo·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emplomo
emplomes
emploma
emplomem
emplomeu
emplomen
emplomava
emplomaves
emplomava
emplomàvem
emplomàveu
emplomaven
emplomí
emplomares
emplomà
emplomàrem
emplomàreu
emplomaren
emplomaré
emplomaràs
emplomarà
emplomarem
emplomareu
emplomaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emplomaria
emplomaries
emplomaria
emplomaríem
emplomaríeu
emplomarien
emplomi
emplomis
emplomi
emplomem
emplomeu
emplomin
emplomés
emplomessis
emplomés
emploméssim
emploméssiu
emplomessin

emploma
emplomi
emplomem
emplomeu
emplomin
Infinitiuemplomar
Gerundiemplomant
Participi
emplomatemplomada
emplomatsemplomades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana