transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| deïfico deïfiques deïfica deïfiquem deïfiqueu deïfiquen | deïficava deïficaves deïficava deïficàvem deïficàveu deïficaven | deïfiquí deïficares deïficà deïficàrem deïficàreu deïficaren | deïficaré deïficaràs deïficarà deïficarem deïficareu deïficaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| deïficaria deïficaries deïficaria deïficaríem deïficaríeu deïficarien | deïfiqui deïfiquis deïfiqui deïfiquem deïfiqueu deïfiquin | deïfiqués deïfiquessis deïfiqués deïfiquéssim deïfiquéssiu deïfiquessin | deïfica deïfiqui deïfiquem deïfiqueu deïfiquin | ||
| Infinitiu | deïficar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | deïficant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: abarrocar
forma nominal : deïficació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana