emboniquir - verb

em·bo·ni·quir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emboniqueixo
emboniqueixes
emboniqueix
emboniquim
emboniquiu
emboniqueixen
emboniquia
emboniquies
emboniquia
emboniquíem
emboniquíeu
emboniquien
emboniquí
emboniquires
emboniquí
emboniquírem
emboniquíreu
emboniquiren
emboniquiré
emboniquiràs
emboniquirà
emboniquirem
emboniquireu
emboniquiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emboniquiria
emboniquiries
emboniquiria
emboniquiríem
emboniquiríeu
emboniquirien
emboniqueixi
emboniqueixis
emboniqueixi
emboniquim
emboniquiu
emboniqueixin
emboniquís
emboniquissis
emboniquís
emboniquíssim
emboniquíssiu
emboniquissin

emboniqueix
emboniqueixi
emboniquim
emboniquiu
emboniqueixin
Infinitiuemboniquir
Gerundiemboniquint
Participi
emboniquitemboniquida
emboniquitsemboniquides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana