pronominal; transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
emboiro emboires emboira emboirem emboireu emboiren | emboirava emboiraves emboirava emboiràvem emboiràveu emboiraven | emboirí emboirares emboirà emboiràrem emboiràreu emboiraren | emboiraré emboiraràs emboirarà emboirarem emboirareu emboiraran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
emboiraria emboiraries emboiraria emboiraríem emboiraríeu emboirarien | emboiri emboiris emboiri emboirem emboireu emboirin | emboirés emboiressis emboirés emboiréssim emboiréssiu emboiressin | emboira emboiri emboirem emboireu emboirin |
Infinitiu | emboirar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | emboirant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : emboirament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana