pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| caragolo caragoles caragola caragolem caragoleu caragolen | caragolava caragolaves caragolava caragolàvem caragolàveu caragolaven | caragolí caragolares caragolà caragolàrem caragolàreu caragolaren | caragolaré caragolaràs caragolarà caragolarem caragolareu caragolaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| caragolaria caragolaries caragolaria caragolaríem caragolaríeu caragolarien | caragoli caragolis caragoli caragolem caragoleu caragolin | caragolés caragolessis caragolés caragoléssim caragoléssiu caragolessin | caragola caragoli caragolem caragoleu caragolin | ||
| Infinitiu | caragolar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | caragolant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : caragolament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana