oir - verb

o·ir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
oeixo
oeixes / ous
oeix / ou
oïm
oïu
oeixen / ouen
oïa
oïes
oïa
oíem
oíeu
oïen

oïres

oírem
oíreu
oïren
oiré
oiràs
oirà
oirem
oireu
oiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
oiria
oiries
oiria
oiríem
oiríeu
oirien
oeixi
oeixis
oeixi
oïm
oïu
oeixin
oís
oïssis
oís
oíssim
oíssiu
oïssin

oeix / ou
oeixi
oïm
oïu
oeixin
Infinitiuoir
Gerundioint
Participi
oïtoïda
oïtsoïdes

Flexionat com: esvair

forma nominal : oïda, oïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana