coincidir - verb

co·in·ci·dir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
coincideixo
coincideixes
coincideix
coincidim
coincidiu
coincideixen
coincidia
coincidies
coincidia
coincidíem
coincidíeu
coincidien
coincidí
coincidires
coincidí
coincidírem
coincidíreu
coincidiren
coincidiré
coincidiràs
coincidirà
coincidirem
coincidireu
coincidiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
coincidiria
coincidiries
coincidiria
coincidiríem
coincidiríeu
coincidirien
coincideixi
coincideixis
coincideixi
coincidim
coincidiu
coincideixin
coincidís
coincidissis
coincidís
coincidíssim
coincidíssiu
coincidissin

coincideix
coincideixi
coincidim
coincidiu
coincideixin
Infinitiucoincidir
Gerundicoincidint
Participi
coinciditcoincidida
coinciditscoincidides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana