clapotejar - verb

cla·po·te·jar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
clapotejo
clapoteges
clapoteja
clapotegem
clapotegeu
clapotegen
clapotejava
clapotejaves
clapotejava
clapotejàvem
clapotejàveu
clapotejaven
clapotegí
clapotejares
clapotejà
clapotejàrem
clapotejàreu
clapotejaren
clapotejaré
clapotejaràs
clapotejarà
clapotejarem
clapotejareu
clapotejaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
clapotejaria
clapotejaries
clapotejaria
clapotejaríem
clapotejaríeu
clapotejarien
clapotegi
clapotegis
clapotegi
clapotegem
clapotegeu
clapotegin
clapotegés
clapotegessis
clapotegés
clapotegéssim
clapotegéssiu
clapotegessin

clapoteja
clapotegi
clapotegem
clapotegeu
clapotegin
Infinitiuclapotejar
Gerundiclapotejant
Participi
clapotejatclapotejada
clapotejatsclapotejades

Flexionat com: pujar

forma nominal : clapoteig

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana