insurreccionar - verb

in·sur·rec·ci·o·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
insurrecciono
insurrecciones
insurrecciona
insurreccionem
insurreccioneu
insurreccionen
insurreccionava
insurreccionaves
insurreccionava
insurreccionàvem
insurreccionàveu
insurreccionaven
insurreccioní
insurreccionares
insurreccionà
insurreccionàrem
insurreccionàreu
insurreccionaren
insurreccionaré
insurreccionaràs
insurreccionarà
insurreccionarem
insurreccionareu
insurreccionaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
insurreccionaria
insurreccionaries
insurreccionaria
insurreccionaríem
insurreccionaríeu
insurreccionarien
insurreccioni
insurreccionis
insurreccioni
insurreccionem
insurreccioneu
insurreccionin
insurreccionés
insurreccionessis
insurreccionés
insurreccionéssim
insurreccionéssiu
insurreccionessin

insurrecciona
insurreccioni
insurreccionem
insurreccioneu
insurreccionin
Infinitiuinsurreccionar
Gerundiinsurreccionant
Participi
insurreccionatinsurreccionada
insurreccionatsinsurreccionades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana