esbotzar - verb

es·bot·zar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbotzo
esbotzes
esbotza
esbotzem
esbotzeu
esbotzen
esbotzava
esbotzaves
esbotzava
esbotzàvem
esbotzàveu
esbotzaven
esbotzí
esbotzares
esbotzà
esbotzàrem
esbotzàreu
esbotzaren
esbotzaré
esbotzaràs
esbotzarà
esbotzarem
esbotzareu
esbotzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbotzaria
esbotzaries
esbotzaria
esbotzaríem
esbotzaríeu
esbotzarien
esbotzi
esbotzis
esbotzi
esbotzem
esbotzeu
esbotzin
esbotzés
esbotzessis
esbotzés
esbotzéssim
esbotzéssiu
esbotzessin

esbotza
esbotzi
esbotzem
esbotzeu
esbotzin
Infinitiuesbotzar
Gerundiesbotzant
Participi
esbotzatesbotzada
esbotzatsesbotzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esbotzada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana