temperar - verb

tem·pe·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
tempero
temperes
tempera
temperem
tempereu
temperen
temperava
temperaves
temperava
temperàvem
temperàveu
temperaven
temperí
temperares
temperà
temperàrem
temperàreu
temperaren
temperaré
temperaràs
temperarà
temperarem
temperareu
temperaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
temperaria
temperaries
temperaria
temperaríem
temperaríeu
temperarien
temperi
temperis
temperi
temperem
tempereu
temperin
temperés
temperessis
temperés
temperéssim
temperéssiu
temperessin

tempera
temperi
temperem
tempereu
temperin
Infinitiutemperar
Gerunditemperant
Participi
temperattemperada
temperatstemperades

Flexionat com: parlar

forma nominal : temperament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana