empernar - verb

em·per·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emperno
empernes
emperna
empernem
emperneu
empernen
empernava
empernaves
empernava
empernàvem
empernàveu
empernaven
emperní
empernares
empernà
empernàrem
empernàreu
empernaren
empernaré
empernaràs
empernarà
empernarem
empernareu
empernaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
empernaria
empernaries
empernaria
empernaríem
empernaríeu
empernarien
emperni
empernis
emperni
empernem
emperneu
empernin
empernés
empernessis
empernés
empernéssim
empernéssiu
empernessin

emperna
emperni
empernem
emperneu
empernin
Infinitiuempernar
Gerundiempernant
Participi
empernatempernada
empernatsempernades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana