despacientar - verb

des·pa·ci·en·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
despaciento
despacientes
despacienta
despacientem
despacienteu
despacienten
despacientava
despacientaves
despacientava
despacientàvem
despacientàveu
despacientaven
despacientí
despacientares
despacientà
despacientàrem
despacientàreu
despacientaren
despacientaré
despacientaràs
despacientarà
despacientarem
despacientareu
despacientaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
despacientaria
despacientaries
despacientaria
despacientaríem
despacientaríeu
despacientarien
despacienti
despacientis
despacienti
despacientem
despacienteu
despacientin
despacientés
despacientessis
despacientés
despacientéssim
despacientéssiu
despacientessin

despacienta
despacienti
despacientem
despacienteu
despacientin
Infinitiudespacientar
Gerundidespacientant
Participi
despacientatdespacientada
despacientatsdespacientades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana