desmanar - verb

des·ma·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmano
desmanes
desmana
desmanem
desmaneu
desmanen
desmanava
desmanaves
desmanava
desmanàvem
desmanàveu
desmanaven
desmaní
desmanares
desmanà
desmanàrem
desmanàreu
desmanaren
desmanaré
desmanaràs
desmanarà
desmanarem
desmanareu
desmanaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmanaria
desmanaries
desmanaria
desmanaríem
desmanaríeu
desmanarien
desmani
desmanis
desmani
desmanem
desmaneu
desmanin
desmanés
desmanessis
desmanés
desmanéssim
desmanéssiu
desmanessin

desmana
desmani
desmanem
desmaneu
desmanin
Infinitiudesmanar
Gerundidesmanant
Participi
desmanatdesmanada
desmanatsdesmanades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana