desmaiar - verb

des·ma·iar

pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmaio
desmaies
desmaia
desmaiem
desmaieu
desmaien
desmaiava
desmaiaves
desmaiava
desmaiàvem
desmaiàveu
desmaiaven
desmaí
desmaiares
desmaià
desmaiàrem
desmaiàreu
desmaiaren
desmaiaré
desmaiaràs
desmaiarà
desmaiarem
desmaiareu
desmaiaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmaiaria
desmaiaries
desmaiaria
desmaiaríem
desmaiaríeu
desmaiarien
desmaï
desmaïs
desmaï
desmaiem
desmaieu
desmaïn
desmaiés
desmaiessis
desmaiés
desmaiéssim
desmaiéssiu
desmaiessin

desmaia
desmaï
desmaiem
desmaieu
desmaïn
Infinitiudesmaiar
Gerundidesmaiant
Participi
desmaiatdesmaiada
desmaiatsdesmaiades

Flexionat com: acomboiar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana